dimecres, de febrer 28, 2018

Mans que obliden

L'oblit també acarona les mans



Mans que obliden...

Solquen deserts destruïts
pel joc irreversible
del temps que es dilueix.

Juguen dolços amb l’oblit
de capes que perforen grisos,
i miren sense descobrir.

Perquè només es desplacen
amb la brúixola perduda
i arrenquen un somriure.

Encaixen peces
però no el sentit.
Busquen motius
trobant mirades buides.

Perquè ara no hi ha res,
més enllà de noranta anys plens.
Només la senzillesa
dels instants translúcids.

Observes mentre els dies
de consciència esvaïda,
s’apaguen per sempre on comença
la pèrdua definitiva d’un nom.

-->