Naufragi nocturn (transcrit de la plagueta del sanatori mental)

Fa molt que no escric res. Tanmateix ningú no pot llegir això que escric ara. És de nit i l'hivern ha marxat lentament per darrere els mesos. Fins que no torni la neu, la sirena del jardí romandrà oculta, en un lloc que mai no he descobert. Desapareix perquè només sap nedar entre el fred. Els naufragis són així, de cadència silenciosa, sense massa moviment, només t'enfonses i quan obres els ulls tot és a les profunditats. La bellesa de la meva sirena circula entre els records subtils de les hores perdudes mirant al jardí. Em poso a pintar o a tocar el piano. La meva follia no es controla amb pastilles, perquè no estic boig, només passa que no sintonitzo massa bé amb això que en dieu realitat. No-res.