dimecres, d’abril 27, 2016

Coses que s'han escrit sobre Júlia i la xarxa en premsa

Júlia i la xarxa és una novel·la que arrenca des dels sentits, que no et deixa indiferent quan la llegeixes, que et dispara els sentiments i que captiva l'empatia. També és una obra de les que s'escampa pel boca-orella, que ha rebut suport als mitjans, però que no opta al gran públic. Passat #SantJordi2016, hem recollit alguns fragments de "coses" que s'han dit per definit la novel·la. Simplement frases, paraules, que rebem amb la humilitat de qui vos aprendre fins al darrer alè. Trieu la que més s'ajusti a la vostra opinió o aporteu el vostre resum particular. Mil gràcies per llegir-la! N'hi ha més en camí.


[Talls de premsa]


«Una obra colpidora i actual escrita amb un llenguatge ric i de vegades poètic, sense perdre la frescor d'un missatge directe. Una novel·la intimista de descoberta personal que amaga un diàleg interior en clau de corrent consciència (stream-of-consciousness)».

«De la novel·la cal destacar: la narració en primera persona i l’exercici de meta-literatura que incorpora; el joc de corrent-consciència; els nombrosos missatges de crítica social i costumista; la credibilitat dels personatges; l’especificitat d’escenaris i accions; o la simplicitat de l’eix narratiu com a tronc comú que suporta nombroses branques que conviden a la reflexió. L’obra incorpora una mesurada playlist, que acompanya amb música alguns dels moments àlgids de la narració, i els fragments d’un poemari que es converteix en un dels eixos de la trama».

«A mesura que avances en la lectura del llibre, es desperten determinats elements d’identificació: l’autor sap tocar fibres sensibles d’efecte universal en una cerca per no deixar indiferent al lector. El resultat final és més que notable i mereix dedicar-li un lloc entre les sorpreses literàries d’aquesta pròxima tardor».

Les dades editorials del llibre:

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014



dijous, d’abril 21, 2016

Un Sant Jordi més, o no

Arriba un nou "Santjordi" i en dissabte. Comprar llibres, ni que sigui un dia l'any, pot arribar a ser una experiència personal per gaudir lentament. Els heu d'agafar, ensumar-los, fullejar-los, mirar la coberta, i la contra, tornar-los a ensumar i tancar els ulls pensant en les vides que hi conté.

Regaleu-los, canvieu-los, els llibres. Podeu, a més, aprofitar que hi haurà molts autors a les parades que es prepararan per a la diada. Us en signaran els llibres, podreu parlar amb ells, en alguns llocs, fins i tot, igual teniu l'oportunitat de prendre un cafè i xerrar distesament amb creadors d'històries úniques.

Sortiu! No tornarà a sorgir una altra oportunitat com aquesta fins d'aquí a un any. Viviu #SantJordi2016 com si fos el darrer. I #llegiu" molt, viureu més.



diumenge, d’abril 03, 2016

Personatges: planifiquem-los

En moltes ocasions hem parlat d’escriptors de mapa i d’escriptors de brúixola, davant la constatació de que no existeix una única forma d’enfrontar-se a la creació literària d’un text. Cada persona, davant el repte d’escriure, s’haurà d’anar fent amb un sistema propi que s’adapti a la seva manera de concebre el procés creatiu i de planificar un projecte. Sabem perfectament que hi ha qui necessita escriure amb un itinerari molt definit i hi ha a qui li basta una brúixola per no perdre’s en el camí, deixant un cert marge per a l’aventura d’escriure. Quan no s’ha assolit un nivell i una pràctica real i solvent, mentre no es consolidi una trajectòria fonamentada en hores i més hores de treball, el més probable és que ens caldrà treballar sobre esquemes, documentació diversa, esborranys, guies, etcètera. Llançar-se a l’aventura pot representar el camí més llarg i difícil, amb resultats incerts.

És relativament senzill trobar guies i treballs que ens parlin dels personatges, especialment obres que ens els classifiquen, que els doten d’atributs, que donen pistes de com crear-los i de les característiques que han de reunir. Però no és tan freqüent trobar llibres o articles de narratologia que ens ensenyin a utilitzar correctament el personatge com un element clau de la narració, com un instrument al servei de la història que la fa avançar, la configura i la caracteritza. Per això és important realitzar un plantejament diferent davant el repte de crear els nostres personatges.

Crear personatges és un dels reptes
més complexos de la narrativa