divendres, d’octubre 25, 2013

Podria ser la lletra d'una cançó



El seu amor platònic va arribar a ser pletòric. 

Va pensar que podia ser eufòric i va acabar sent patètic. 

Un cervell romàntic és molt diferent a un altre més pràctic.

Ell va dir t'estimo i ella va entendre una altra cosa.

Dansar un ball de festeig fent el ridícul.

Oooooh, estima'm tal com som

Això podria ser la lletra d'una cançó


El seu amor caòtic va arribar a ser bucòlic

Va pensar que podia ser harmònic i va acabar sent traumàtic.

Un cervell romàntic és molt diferent a un altre més pràctic.

Ell va dir t'estimo i ella va entendre una altra cosa.

Dansar un ball de festeig fent el ridícul.

Oooooh, estima'm tal com som

Això podria ser la lletra d'una cançó


El seu amor eteri va arribar a ser histèric. 

Va pensar que podia ser lògic i va acabar sent histriònic. 

Un cervell romàntic és molt diferent a un altre més pràctic.

Ell va dir t'estimo i ella va entendre una altra cosa.

Dansar un ball de festeig fent el ridícul.

Oooooh, estima'm tal com som

Això podria ser la lletra d'una cançó


(C) Manel Gómez Olives 2013

dimarts, d’octubre 01, 2013

Realitats

Les persones tenim grans habilitats constructives, som hàbils en l’art de crear murs, fronteres, enormes parets sòlides que un dia acabaran cobertes de molsa i olor de corrupció. Les barreres més impermeables estan fetes d’idees simples, poc dotades de components d’honestedat, massa farcides de propaganda i demagògia. Volem volar però el llast ens ho impedeix. Creiem en els altres fins que descobrim que la majoria de les mentides són més creïbles que la veritat més innocent; llavors arribem a trobar-nos de cara amb la confusió i sospitem que no sabem a quin bàndol pertanyem. Ja és prou ingenu creure en bons i dolents, però les fronteres simples ens faciliten l’existència.

Mentir és l’art d’aixecar dics de paraules ordenades per ser repetides en innumerables ocasions, fins que la boira dels dies comença a alterar l’ordre dels mots i les contradiccions s’obren pas a cops de colze. Quan això passa, sorgeixen noves mentides per sostenir els murs amb contraforts que al seu torn requeriran més i més mentides per impedir que tota l’estructura cedeixi i s’escampi per terra, esmicolada. Tota aparent veritat construïda amb mentides acaba esquerdant-se i quan ens miren a la cara no podem sostenir l’esguard.

Volar, navegar, caminar. Cel, mar, desert. Simplement viure intentant no perdre la dignitat entre les escletxes de falses promeses. El món comença a adoptar una forma ovalada de realitat deformada per objectius inconfessables.