Naufragi en la frontera dels elements
Avui m'he quedat assegut davant els comandaments de la nau. La nau ja no és espacial. L'he convertit en un batiscaf hidrodinàmic. No puc cercar sirenes a l'espai. Odiseo (Ὀδυσσεὺς) o Ulisses, en mans d'Hómēros, no las hi va cercar. Varen ser les sirenes les que s'interposaren en el camí i intentaren segrestar-lo amb l'arma de la temptació. Entre el cel i la terra hi ha la mar. Aire, terra, aigua i foc em fan perdre l'orientació.
Una coa de Sirena s'agita a pocs metres, llueix en la foscor grisa i blava del fons marí. Em miro les mans, em frego els ulls. Ara sento cantar, però ni tant sols és una cançó. El so és indescriptible i no entra per les oïdes, sinó per les entranyes. La segueixo, però la distància es manté en tot moment; durant hores no la perdo de vista... just el temps que duren els efectes de la morfina que m'ha subministrat Siegel. Avui no tenia un bon dia.
Són trets característics de qualsevol eclecticisme l'oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d'un criteri de veritat que permeti l'harmonia entre posicions aparentment contradictòries
dilluns, de juliol 19, 2010
divendres, de juliol 16, 2010
Les darreres notícies a Sonnenhalde
Naufragi literari
Passejava amb un llibre tancat. Caminava amunt i avall del passadís cobert que dóna al pati enrajolat, just abans del jardí de ponent. Klaus en va aturar i em va demanar que en sabia jo dels INDiCiS... Vaig mirar el llibre que duia ell, es titulava 世界の終りとハードボイルド・ワンダーランド.-No t'has de creure tot el que diu Murakami -li vaig etzibar-. Ell només intenta desequilibrar-te. No et deixis caure en la guerra d'informació que s'està teixint a sobre teu.
Klaus em va mirar i, molt ofès, em va dir que jo només era un titella del Sistema. Va agafar el llibre que duia, el va obrir per la meitat i se'l va posar al cap a mode de teulada de dos aiguavessos...
-Així em sento més segur -em va dir-. Alles Gute zum Geburtstag.
-Gràcies -li vag respondre-, però avui no és el meu aniversari...
-Tan se val quan sigui el dia del teu aniversari. Et regalo la meva llauna de te.
Vaig fer mitja volta i em vaig posar a passejar novament, ara amb el llibre obert damunt del cap -com Klaus-, només per sentir-me més segur jo també. Començava a estar una mica tip de les extravagàncies dels companys de Sonnenhalde?
dissabte, de juliol 03, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)