divendres, de març 27, 2009

Still my guitar gently weeps

Molt recomanable, me sembla, aquest escrit de n'Ignasi:

Un dia del mes de Gener, quan anava a complir 13 anyets, mon pare me va dir: "Què vols en fer ets anys, una guiterra o un rellotge?" I jo, cap baix, fluixet, vaig dir: " Una guiterra, vull una guiterra". I així va ser. Vam anar a Ca n'Amorós, al costat del Bar Plata: bones tardes.

Record aquell home, n'Amorós, sec i vidres de cul de bòtil, què volem i què no volem, i així que me ben reconeix com si em prengués les mides d'una jaqueta, mira l'estesa de guitarres i sentencia: aquesta! I aquesta era una guitarra d'una mida un pelèu més petita, 755 pessetes, com si fos ara. Content que no tocava en terra vaig sortir de la botiga, tretze anys de calçons curts, cedes a les orelles, cabells revulls, berenar de botifarró, misses i processons, corregudes, andanades, arrenys, mèrvols i baldufes, i un carrer ple d'al·lots i malescriances. Mig any després, un dia de Juliol, dia de sant Ignasi, mon pare me va comprar un rellotge que no havia de mester, però un homenet havia de tenir un rellotge, donar corda i no arribar tard: i ara va una mica endarrerit, i ben alerta que no el banyis...

llegir més...