dissabte, de gener 20, 2007

de madurantis

L'evolució d'un fillet: Primer té necessitats bàsiques, com l'aliment, la calor, sentir-se protegit. Després, o al mateix temps, es relaciona amb el medi immediat, i vés a saber què pensa de les cares de gent que veu que se li apropa i li crida (si no li pessiga una galta...).
D'al.lot té dubes i és curiós, què faig aquí, quin sentit té tot açò? Les respostes no arriben i la imaginació ho supleix. I experimenta i s'ho creu quasi tot. És el moment més sensible per ser captat per una secta, o una religió (que només és una secta que ha tiomfat).
Més endavant, aprenent i madurant, coneix la ciència, que sense explicar-ho tot almenys ho prova, i té la decència de dir que és imperfecta i canviable. Amb un mètode -científic- que per ara és el millor per tractar de conèixer-ho tot.
I aquí ens trobem, les coses imaginades de jove ja no li valen, els somnis i mons fantàstics han desaparegut, i està aquí tot sol davant la realitat: s'ha acabat l'adolescència; arriba la maduresa.
Ben igual, els graons pels que ha passat l'espècie humana sembla que porten ja, en el segle XXI, a una existència sense pors espirituals ni angoixes religioses. La humanitat ha madurat.

a.

dijous, de gener 18, 2007

El diari "Menorca" premia els okupes

Una gent va a Llucalari, antiga bateria militar, en evident estat de decadència i abandonament, de propietat pública, l'arranja, la fa net i la posa en unes condicions més o manco decents. Resposta: són okupes, va la Guàrdia Civil i els fa fora.

Una gent va a l'Illa del Rei, antic hospital militar en evident estat de decadència i abandonament, de propietat pública, l'arranja, la fa net i la posa en unes condicions més o manco decents. Resposta: els donen un premi als protagonistes de la vida menorquina. I no els hi dóna qualsevol entitat conscienciada en temes socials i implicada en el problema de l'habitatge, sinó l'Editorial Menorca, recolzada per bisbes, polítics i forces vives (algunes més "vives" que d'altres) de l'illa.

Me sembla que, posats a donar premis a okupes, s'ho merexerien més els primers, ja que ho fan pel seu compte, sense ajuts municipals i d'altres entitats privades i públiques i no se donen tanta importància escrivint al diari cada dos per tres explicant les seves gestes. I tampoc no tenen de cabdill un militar a la reserva (per força) que es creu el messies menorquí.

En fi, que proposo que per a la pròxima convocatòria, siguin els okupes de veritat, no aquests tan pijos, els que guanyin aquest guardó.

altor