dijous, de desembre 27, 2007

Quan la violència és el darrer recurs

http://www.youtube.com/watch?v=k1N6dsBIPVw

No seria ja hora de que la violència devastadora de persones i idees ens deixàs orfes? (orfes de violència i plens de futur)

diumenge, de setembre 09, 2007

patètic, vostè, fernando serrano

Que patètic, Fernando Serrano, anar a veure un pregó amb ja les conclusions preconcebudes i amb una tan alta càrrega de prejudicis. Patètic, senyor Serrano, és aprofitar qualsevol actuació de l'ajuntament-psoe per bolcar la ràbia acumulada i el ressentiment envers un partit i una corporació, és que no el deixa viure. Patètic va ser els seu escrit anterior al pregó i patètic -és poc- va ser el posterior, aquest fa entre gràcia i plorera per lo baix que ha caigut escrivint lo que volia que fos i no lo que ha estat, un esdeveniment normal.
atentament
altor

divendres, de juliol 27, 2007

blogs i dictadors

Fins fa poc temps, l'objectiu d'un blog -em resisteixo a anomenar-lo bloc- era exposar les vivències, meditacions, opinions o fins i tot obres gràfiques... perquè els altres ho valoressin i posessin la seva opinió. Però ara n'han sortit on no és possible opinar, o sigui, que el que diu el seu creador va a missa...
Passa, per exemple, amb el blog d'en jm quintana, o amb els que ofereix la pàqina del diari Menorca. I jo em pregunto, quina gràcia té un blog sense comentaris?
Que facin una pàgina web on sentin càtedra aquests pusil·lànimes dictadors d'opinió.



altor

divendres, de juliol 20, 2007

próximamente...

próximamente la presentación del libro "Yo soy de izquierdas pero mi cuerpo es de derechas, paradojas de la progresía pija"

dissabte, de juny 30, 2007

La lectura recomanada del dissabte

Sobre participació, democràcia i la insatisfacció de veure que només ens tenen presents cada quatre anys, just al moment d’unes eleccions, n’hem parlat en alguna ocasió. També hem parlat del fenomen que provoca que la classe política no connecti amb la ciutadania i que la mateixa ciutadania no connecti amb la resta de ciutadans i ciutadanes. La incomunicació és un tret distintiu del nostre temps i fer valer de manera pacífica el dret a discrepar està resultant molt difícil avui dia.

D’això parla aquest llibre de recent aparició d’Andrés Ortega –director de Foreing Policy Edición Española- que destaca pel missatge final d’esperança del despertar de la societat civil.

Andrés Ortega
La fuerza de los pocos
Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores
Barcelona, 2007

dissabte, de juny 23, 2007

lectura recomanada

Esquitxos (Matas se ha ido)

Matas se ha ido y nadie parece saber cómo ha sido, ¡pero si ha ganado en votos!, claman algunos; no me han derrotado las urnas sino una "segunda vuelta" en los despachos, afirma él mismo, sin el menor asomo de autocrítica, sin plantearse tan siquiera las causas de una evidencia colosal: la pavorosa soledad de su partido, incapaz de entenderse con nadie, ni siquiera con la más o menos afín ( por lo menos no parece de izquierdas) y siempre decisiva Unió Mallorquina, a la que no sólo ha ninguneado sino injuriado durante toda la campaña electoral.
Tampoco se pregunta Matas por el precio político de su "solución habitacional" del palacete-ganga, como tampoco se preguntó Aznar por las consecuencias electorales del bodorrio de su hija en El Escorial, ni por el "caso Andratx" y su llamadita previa a la detención del alcalde, ni por las desmesuradas autopistas ni por el urbanismo salvaje, ni por la infame cutrez de IB-3... No, la culpa la tiene un sistema que favorece "las bisagras". Bueno, pues muy bien y buen viaje al señor Matas y a los seiscientos cargos de confianza. Así es la vida de los prepotentes.

pj. bosch

dijous, de juny 21, 2007

aparcar as castell, missió impossible

obres, més o manco controlades (me tem que més de la meitat no, algunes duen mesos amb s'acera impracticable), plataformes per als bars, que mai hi havien estat però que deuen donar doblers..., pivots absurds, etc... conclusió, as castell no hi ha qui aparqui.

diumenge, de juny 17, 2007

lectura recomanada

Pepeïna i Sant Joan


Arriben dies sagrats per al bon cabildo --jo no en som, de bo--. La seva sang és plena dels elements bàsics. Meitat per addicció, meitat per naixença, el seu líquid vital vessa pepeïna i esperit santjoaner. A vegades he estat temptat d’injectar-me aquestes substàncies que es veu que col·loquen d'una manera tal que et fan viure en un món idíl·lic i òptim.

per continuar la lectura: http://francescsintes.illencs.com/17_el_claustre_de_shangri-la/archive/714_pepena_i_sant_joan.html

salut, eclectians

altor

dimecres, de maig 30, 2007

ja teniu consulta popular

Deixem que ralli es Poble de Mahó !!!!!
PER UNA CONSULTA POPULAR A MAHÓ
**************
¡¡¡¡¡ Dejemos que hable el Pueblo de Mahón !!!!
POR UNA CONSULTA POPULAR EN MAHÓN


volem una CONSULTA POPULAR
No a s'imposició catalanista
QUE RALLI ES POBLE!

...açò deien ets amics d'ICM, PP i Ciutadans de M.

Idò es poble ha rallat, i entre tots voltros heu tret 9 regidors i es que recolzaven la normalització del nom a Maó, n'han tret 12. Que basta per aturar es laments, ets insults, i es pamflets ofensius que heu estat llençant darrerament? Què més fa falta perquè us convenceu que sa vostra creuada ha perdut? Deixau d'embrutar Maó amb aferratines i calúmnies i si de ver vos estimau sa ciutat, feis feina perquè funcioni.
Salut
Altor

divendres, de març 09, 2007

En el fons hi ha esperança [malgrat alguns]

Endormiscat, com cada matí, a bord de l’autobús de la línia imprescindible, la que travessa la ciutat metre desperta d’un somni a mitges amb els carrers regats per la pluja, regal del cel que comença a resultar molt escàs, ensum el flaire fresc que em deixondeix. La llum canvia de cromatisme, del blau al groc-carabassa, mentre els quiosquers desembalumen diaris i els floristes ordenen parades multicolors.

A dins una al·loteta, aplicada, asseguda mirant per la finestra, despertant amb el dia que ja es va allargant, tot s’ho mira innocent. El cel resta ara clar i les ombres dels edificis s’escurcen a mesura que el sol s’eleva. L’al·lota, de mirada intel·ligent i disciplinada, dibuixa un futur que et fa reconciliar amb el món: “en el fons hi ha esperança” –pens dubitativament- i és que hi ha qui dóna motius per confiar en el demà.

A la parada del gran parc, a la zona baixa de la ciutat, una altra al·lota amb llàgrimes als ulls no sap si pujar a l’autobús, s’havia deixat els diners necessaris i se l’i havia esgotat la tarja... una mare que esperava amb la seva filla un altre transport, l’insta a pujar tot dient-li al conductor el que passava. El xofer convida amablement l’al·lota a pujar: “ja ho pagaràs demà, no t’amoïnis”. “Què bon matí que fa” –torno a pensar- i la gent també ho viu així. L’al·lota amb llàgrimes als ulls es rebuda per la de mirada intel·ligent que, sense necessitat de més explicacions l’acull, la fa seure, s’aixeca i es dirigeix cap el davant de l’autobús, pica el viatge a la màquina cancel·ladora fent-li un gest dissimulat al xofer, que assenteix amb el cap amb complicitat. Tot complagut, assisteixo impàvid a aquest gest de maduresa i solidaritat: “en el fons hi ha esperança” –torn a pensar-.

A fora, adults que pretenen les regnes del país, alenen algarades i assonades, esvaloten com a galls de corral i devaluen institucions i valors democràtics: “no hi ha present, i els culpables som noltros” –pens ara- “però hi ha futur i esperança”... L’al·lota de mirada intel·ligent, com si m’hagués llegit el pensament, em mira de reüll amb un somriure i agafada de la ma de la companya –que ja riu- baixa tot enfilant el camí de l’escola on ensenyarà al mestre, amb tota naturalitat, a tocar la lluna amb els dits.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2007

dijous, de febrer 22, 2007

el blog de fotos MENROCA ha canviat

per problemes tècnics hem hagut de canviar, no sabem si temporalment, d'adreça,
i ara serem a menrocat.blogspot.com
disculpau ses molèsties, però tot serà igual
salut

dissabte, de gener 20, 2007

de madurantis

L'evolució d'un fillet: Primer té necessitats bàsiques, com l'aliment, la calor, sentir-se protegit. Després, o al mateix temps, es relaciona amb el medi immediat, i vés a saber què pensa de les cares de gent que veu que se li apropa i li crida (si no li pessiga una galta...).
D'al.lot té dubes i és curiós, què faig aquí, quin sentit té tot açò? Les respostes no arriben i la imaginació ho supleix. I experimenta i s'ho creu quasi tot. És el moment més sensible per ser captat per una secta, o una religió (que només és una secta que ha tiomfat).
Més endavant, aprenent i madurant, coneix la ciència, que sense explicar-ho tot almenys ho prova, i té la decència de dir que és imperfecta i canviable. Amb un mètode -científic- que per ara és el millor per tractar de conèixer-ho tot.
I aquí ens trobem, les coses imaginades de jove ja no li valen, els somnis i mons fantàstics han desaparegut, i està aquí tot sol davant la realitat: s'ha acabat l'adolescència; arriba la maduresa.
Ben igual, els graons pels que ha passat l'espècie humana sembla que porten ja, en el segle XXI, a una existència sense pors espirituals ni angoixes religioses. La humanitat ha madurat.

a.

dijous, de gener 18, 2007

El diari "Menorca" premia els okupes

Una gent va a Llucalari, antiga bateria militar, en evident estat de decadència i abandonament, de propietat pública, l'arranja, la fa net i la posa en unes condicions més o manco decents. Resposta: són okupes, va la Guàrdia Civil i els fa fora.

Una gent va a l'Illa del Rei, antic hospital militar en evident estat de decadència i abandonament, de propietat pública, l'arranja, la fa net i la posa en unes condicions més o manco decents. Resposta: els donen un premi als protagonistes de la vida menorquina. I no els hi dóna qualsevol entitat conscienciada en temes socials i implicada en el problema de l'habitatge, sinó l'Editorial Menorca, recolzada per bisbes, polítics i forces vives (algunes més "vives" que d'altres) de l'illa.

Me sembla que, posats a donar premis a okupes, s'ho merexerien més els primers, ja que ho fan pel seu compte, sense ajuts municipals i d'altres entitats privades i públiques i no se donen tanta importància escrivint al diari cada dos per tres explicant les seves gestes. I tampoc no tenen de cabdill un militar a la reserva (per força) que es creu el messies menorquí.

En fi, que proposo que per a la pròxima convocatòria, siguin els okupes de veritat, no aquests tan pijos, els que guanyin aquest guardó.

altor