dimecres, de desembre 21, 2005

16.000 que diuen que no

Més de 16.000 adhesions s'han enviat ja al Ministeri de Medi Ambient demanant que no es concedeixi la cessió del domini públic per construir el dic. Els projectes del port de Ciutadella estan provocant una gran protesta sense precedents, de ciutadans cansats de veure com es pretén continuar amb la destrossa del patrimoni natural sota l'excusa d'un fals progrés.
El propi Comitè MaB de la UNESCO a Espanya, que vetla per la gestió que es fa a les Reserves de la Biosfera, s'ha interessat per conèixer els detalls del projectes, degut al seu elevat impacte ambiental. La Coordinadora es reafirma en què els projectes del dic i la dàrsena són absolutament contraris a la filosofia de la Reserva de la Biosfera i que la imatge de tota Menorca es podria veure seriosament afectada per impulsar aquest tipus d'iniciatives.
La Coordinadora en Defensa del Port de Ciutadella ha enviat també al Ministeri una còpia de l'ampliació de la denúncia feta davant la Comissió de les Comunitats Europees, que cal recordar que té obert un expedient d'investigació sobre els projectes del dic i la dàrsena.
Les entitats i persones que treballen de manera conjunta a la Coordinadora es mostren disposades a frenar uns projectes que consideren molt agressius i que ja no són propis del temps actual. S'espera que el Ministeri de Medi Ambient sigui sensible a la clamorosa oposició que s'està rebent.
La campanya d'adhesions per demanar al Ministeri que no cedeixi el domini públic seguirà en actiu mentre no hi hagi pronunciament oficial. Qualsevol persona que no ho hagi fet encara, s'hi pot afegir a través de la web www.gobmenorca.com

divendres, de desembre 16, 2005

PER A PLORAR

o ens hauria de caure la cara de vergonya


The Times. Una lista de ricos

En el centro de las negociaciones presupuestarias de la UE está la Política Agraria Común (PAC). En el centro de las negociaciones mundiales de comercio de Hong Kong está la PAC. Unas y otras están bloqueadas por la PAC, cuyos subsidios mantienen en la pobreza a millones de agricultores del mundo. Es la parte nuclear de un excéntrico presupuesto que despoja a Europa de dignidad diplomática y de salud económica. Pero aparentemente la PAC está fuera de discusión, gracias sobre todo a Francia. Una buena noticia para quienes se benefician, algunos identificados en un documento que se acaba de conocer. (…) Están en la lista el príncipe Alberto de Mónaco, que recibió al menos 200.000 libras en 2003 y 2004 y (…) la reina Isabel de Inglaterra, que obtuvo 155.000 libras. (…) Cees Veerman, un ministro holandés, recibió 112.500 libras. Entre sus responsabilidades se incluye la agricultura y amenazó con dimitir si su primer ministro apoyaba a Blair en su afán reformista de la PAC. Tuvo éxito. (…) En Dinamarca, 4 de los 18 miembros del gabinete, o sus esposas, reciben dinero de la PAC. (…) Británicos, aparte de la reina, hay en la lista. El duque de Westminster, con una fortuna valorada en 5.000 millones de libras – el británico más rico – recibió 174.000 libras. (…)
En 2003, el 6,5 % de agricultores europeos más ricos percibió el 55 % del total de subsidios. En España, el 18 % más rico recibió el 76 %. Cada año desaparecen 37.000 familias de agricultores en España. La UE cosecha lo que antes sembró.

El País-Revista de prensa. 15/12/5

divendres, de desembre 02, 2005

El pescador poeta i el dic de l'anacronisme

Aquesta és la dúplica de Vidal-Illanes al dic de la vergonya (no sabem si pensava en Ciutadella quan ho va escriure, però s'escau al cas):

"El silenci imposa la seva llei mentre l’horitzó dibuixa el despertar del dia amb un traç ocult de colors gèlids. La llei és grisa, el silenci és fred. El pescaire ha trencat la canya entre blastomies imaginaries -per no violar el moment en que la queixa serpenteja entre la tristor-. Els ulls cansats s’obren camí entre el rostre assaonat, ple de poesia, amb el dolor amagat entre les nobles arrugues.

El subgènere polític, l’antipoeta, se n’ha sortit un pic més. Una escultura de destrucció i grandesa ignominiosa s’obre camí en la pacífica làmina d’aigua. Els esquàlids cervells dels destructors de talent odien que la natura sempre sigui més bella, per això, per més que s’esforcen, els seus pensaments, les seves idees, són caricatures en honor a la indigència intel·lectual: com que desconeixen el vertader sentit de crear respectant-se a si mateixos, a l’essència que els hi ha donat la vida, artefacten la destrucció com a resposta al suspens que l’existència els reserva.

Avui el pescaire ja no batega, aquest món no el pertany, ha perdut el port que el donava abric i escalfor. El vell poeta s’ha refugiat en la esvaïda visió dels records d’un temps que enyora, que mai més serà; el perfil d’un altre temps es dissol emmetzinat de vergonya aliena.

El pescaire poeta s’allunya, el vent, fred i net, estimada i temuda tramuntana, ha començat a fer lliscar destrament el vell llaüt que, amb singladura incerta, desplegada la vela, el servirà d’august i entranyable cadafal."

J. M. Vidal-Illanes (c) 2005 / Publicat a "Vexil·lari" i a "Menroca"

els dics de l'anacronisme http://www.gobmenorca.com/campanyes/dicciu


Un anacronisme és un fet que no és propi del temps que corren. Diríem que es una cosa estantissa, caduca, rància. Que potser en el seu moment es podia entendre, però que ara ja no s'entén. Als anys seixanta i setanta es van fer grans hotels en primera línia de mar, sovint sobre la mateixa platja (Arenal d'en Castell, Cala Galdana, Son Bou...).
Fa trenta anys es feien aquestes endemeses, però si avui qualcú proposés una cosa així, fàcilment es diria que és una proposta anacrònica.
Idò així és com ens sonen actualment els grans projectes d'obres públiques que s'estan plantejant per Ciutadella. Un dic enorme en un port que avui és preciós, una dàrsena esportiva que s'ha d'excavar a costa d'un penyal, i ara un nou dic a Son Xoriguer. Per què passen aquestes coses a Ciutadella?
En la nostra opinió, Ciutadella pateix aquesta nova ofensiva destructora perquè els oportunistes de fer diner ràpid saben aprofitar molt bé l'existència de governs anacrònics. Ciutadella és encara un destí preferent per als negocis bons de fer, perquè l'Ajuntament comparteix amb el Govern Balear qualque més que el mateix color polític. Comparteix una visió pròpia dels anys setanta, quan es confonia el moure ciment amb el progrés, quan es confonia el guanyar terreny a la natura amb la civilització, quan es confonien les obres gegantines amb la modernitat.
Quan des d'un govern s'envien aquests tipus de senyals, és prest i els especialistes de l'especulació mouen fitxa. La darrera és la pretensió de construir un dic (un altre!) davant el que un dia va ser l'estany de Son Xoriguer i que, quan es va convertir amb "Es Lago", va perdre els grans valors ambientals que acollia i va provocar la corresponent salinització de tot l'aqüífer proper.
"Es que hi ha demanda d'amarraments", diuen. Sí, i també hi hauria demanda de xalets damunt Macarella i Cala en Turqueta i no per açò es construeixen. Menorca (i Ciutadella és oficialment "Ciutadella de Menorca") ha de saber què vol fer amb el seu present i el seu futur. Però ho ha de decidir amb ulls del 2005, del segle XXI, no de fa trenta o quaranta anys enrere. Que qualcú els hi regali una agenda actualitzada, per favor. La que fan servir ara està passada, decrèpita, anacrònica.

GOB de Menorca

http://www.gobmenorca.com/campanyes/dicciu