dimecres, d’agost 31, 2005

Presentació nou vehicle policial


Ahir dimarts, les Autoritats imponents que ens han tocat viure, varen presentar el nou model de vehicle camuflat destinat a la policia secreta. El vehicle, de darrera generació, incorpora tots els avenços tecnològics existents i futurs, i s’inspira en el disseny corporatiu dels cotxos de la policia local ja escampats per arreu les nostres Illes. Les autoritats agraïren a la NASA i a la UEFA la seva inestimable aportació i assessorament per a poder assolir tant alt objectiu.

Agencies.


Foto: SusFotopress.

dijous, d’agost 25, 2005

dimarts, d’agost 23, 2005

diumenge, d’agost 21, 2005

què diuen els intel·lectuals?

Doncs bé, vist aquest panorama, ¿com vols, amic director, que acceptem que un conjunt de persones que majoritàriament desconeixen les normes més elementals de l´ortografia en llengua catalana i que no l´escriuen pràcticament mai, i alguna de les quals fins i tot mai no la parla, com vols, dic, que acceptem que aquesta gent ens doni lliçons de com s´ha d´escriure en menorquí el nom de "Maó" als qui parlam i escrivim quotidianament i correctament en menorquí i utilitzam la llengua pròpia de Menorca com a llengua de cultura? ¿Tu creus que això és raonable?

amb aquesta creuada, pretenen una cosa més subtil -"last but not least"-, encara que importantíssima: crear, aprofitant la manca de coneixements lingüístics que té el gran públic, un brou de cultiu que permeti a la dreta conquerir l´alcaldia de la ciutat, cosa que, fins avui, i amb les campanyes ordinàries, ha resultat impossible. I si ho dubtes, passa pel carrer de Sant Jordi i veuràs qui s´encarrega de recollir signatures (perdó, de "recoger firmas") per la creuada de l´hac.

josep maria quintana

dimarts, d’agost 16, 2005

L'ignorant, l'astrofísica i Maó

Lamentablement molta gent confon la realitat demostrada amb criteris científics –elaborats per l’home i no dotats del do de la infal·libilitat, es clar-, amb els dogmes o simples desitjos d’inadaptats, que lluny de comprendre la realitat s’aferren a conviccions indemostrables.

Alguns encara no han acceptat que la Terra gira al voltant del Sol, que l’univers va requerir de milions d’anys per formar-se i la vida al planeta ha evolucionat fins arribar on som ara –malgrat que Darwin no fos infal·lible, es clar-. Els Reis Mags no existeixen –llevat que hom vulgui mantenir la seva existència per un romanticisme il·lús força respectable- i a la Lluna no se la mengen un ratolins –i per això minva fins desaparèixer de la cúpula celeste- fins que una fada bona la reconstrueix per apaivagar els gemecs d’una fieta que desperta desconsolada al coneixement del món.

Els idiomes són com les persones, els anem construint dia a dia, les regles que organitzen una estandardització i correcció en la parla i escriptura o la construcció de noves paraules són ciència –feta per persones, es clar-, i una ciència imprescindible. Ningú no discutiria d’astrofísica o biologia molecular amb un astrofísic o un doctor en biologia i eminent científic, sense disposar dels coneixements necessaris; això si, potser parlarien de dogmes i es quedarien tant tranquils.

Com es pot ser tant ignorant com per discutir de lingüística catalana –i per tant menorquina- sense tenir-ne la més remota idea? Com, a més, poden fer-ho en un altre idioma perquè no dominen l’escriptura del que hi qüestionen? Probablement siguin uns dogmàtics irresponsables o uns destructors de mètodes científics –elaborats per l’home, es clar- perquè no s’acomoden a llur dogmatisme. Maó –la grafia catalana o menorquina de la paraula- no és una qüestió de dogmes ni tan sols de política, és una imposició que es fan els lingüistes, que ens fem totes i tots: com els accents, coms les dièresis, com els pronoms febles, per dotar una llengua de l’escaient rigor i evitar la seva mort –com els hi ha passat a moltes llengües al llarg de la història-.

Aquesta no és la discussió: puc acceptar que uns vulguin i defensin el nom castellà Mahón, fins l’extenuació, estan en el seu dret; però si una majoria sobirana –això és la Democràcia- decideix optar per la denominació ajustada a la llengua tradicional, que més arrelament popular i segles de presència ha tingut a Menorca, cal escriure-la correctament, amb rigor científic lingüísticament parlant: Maó. No hi ha cap altre possibilitat rigorosa –llevat que s’opti pel dogmatisme, es clar, o la demagògia més llastimosa-.

Comandant-PI

què diuen els profes

tenc el plaer d'exposar la visió d'un menorquí, catedràtic i antic professor meu i de tants d'altres, eh Pi?, que mos va fer patir, el molt cabró, però alhora estimar els coneixements, gens sospitós de contubernis catalano-maoistes:

JA FA OI

Ja fa oi el tema de la h. Sembla que no hi ha assumpte més important a la vida de la ciutat que discutir si Maó s´ha d´escriure amb h o sense (com que es tracta d´una lletra muda, no revela la seva presència més que en l´escriptura).
Què diu en Francesc de Borja Moll? Què diuen els lingüistes de l´Institut Menorquí d´Estudis i de la Universitat de les Illes Balears? Diuen, idò, que el nostro Mo s´ha d´escriure Maó.
La gent del PP, però, es resisteix a perdre el nom castellà, i fa demagògia quan presenta la grafia Mahó com a menorquina en front d´un Maó imposat per Catalunya. Llavors, veiem que més d´un incaut cau en el parany. Per manca d´arguments científics recorren a la desqualificació dels polítics (representants elegits democràticament pel poble), per haver aplicat la Llei de Normalització Lingüística. En aquesta votació, com en tantes altres decisions del parlament estatal, el PP es queda sol com un mussol.
Aquest feliç acord arriba amb més de vint anys de retard. Al seu dia San Cristóbal va recuperar el nom d´Es Migjorn Gran; Ciudadela, Ciutadella; Villacarlos, Es Castell; però abandonar un nom que ha tingut un pes històric tan senyalat com el de Mahón, fa tronya a moltes persones d´edat avançada, que foren escolaritzats obligatòriament en llengua castellana i, després, no han tingut cap interès en aprendre la seva llengua, la menorquina. (Fitxeu-vos que els defensors del Mahó-Mahón escriuen en castellà). No pateixin, perquè ningú els priva de seguir parlant i escrivint en castellà. Diguin Mahón i no Maó, com diuen Londres i no London.
El PP pensa que amb aquesta campanya demagògica (han creat una associació expressament per a fer-la) arrabassarà un bon grapat de vots al PSOE. Així, amb l´engany i la difamació, pensa escalar el poder d´una ciutat, de signe progressista, que sempre ha donat l´esquena al PP i a tota ideologia de dretes.

Salvador Castelló Carreras
Maó


diari Menorca 15/08/2005

diumenge, d’agost 14, 2005

Maó

Davant una campanya despietada i agressiva dets defensors de s'hac maonesa, pens que no tenc més remei que contraatacar defensant MAÓ com a nom de sa nostra ciutat. Perque és com l'hem dita sempre -es maonesos deim Mo, clar- i perquè és com s'ha de dir -la UIB-. I qui defensa altra cosa que digui clarament que vol es nom en castellà, Mahón, i que no mos despisti demanant noms arcaïcs com ma-ho; per favor, que no s'ho creuen ni ells. Altra cosa és fer el joc al PP i d'altres molt més nostàlgics, ressentits i perillosos que amb això han vist una escletxa, petita però s'hi agafen, per on començar a minvar els fonaments des governants des nostro ajuntament.
No caigueu en es parany

salut

divendres, d’agost 05, 2005

Va de música

Va de música i us volia fer una recomanació a tots els que matineu i teniu el bon costum de començar el dia amb ràdio, però el mal costum de fer-ho amb notícies. Jo també ho feia però des de fa un temps he canviat d’hàbits i creieu-me, un es lleva encarant el dia d’una altra manera. Perquè no ens enganyem, les mateixes notícies que podeu escoltar entre les 6 i les 8 del matí les sentireu a les 10, 12, 15, les llegireu als diaris…Per què començar de mal humor? De 6 a 8 del matí, a Catalunya Cultura, música. Amb paraules, això sí, cançons gairebé tot, però a mí em semblen molt ben triades.

dimarts, d’agost 02, 2005

Música, més que paraules

T’ho diré amb música, perquè ja no queden paraules. Les paraules s’han esgotat, com en aquella vella història del Pou de Vit: algun dia et contaré la llegenda d’un pou que regalava paraules i que la cobdícia humana va assecar; com tantes d’altres coses que s’han perdut sense deixar rastre, com tot allò que la insatisfacció de l’home ha dissolt fins convertir-ho en un esvaït record: el verd, el blau, el blanc, l’energia que evoca una Natura que ja no puc rememorar.

Música, més que paraules. Però encara no hem oblidat els acords que ens feien vibrar, la bellesa enclaustrada en un pentagrama impossible, l’abraçada d’unes notes que ens descobriren el món. L’albada entre tremolors innocents, i el cantautor interrogant-se davant un adéu; a l’albada seguiria un dia net i clar… i ens desitjaríem sort, tremolant com una fulla bressolada per l’incipient tramuntana; desprès arrabassada per la forta ventada, que li atorga la llibertat mai reclamada.

No hem tinguda de sort, d’altres s’han encarregat d’esborrar tot allò que un camí ens havia d’indicar. Ni tant sols el poeta va tenir l’oportunitat; el camí ja no es fa en caminar, perquè ens han tallat les cames –o la vida-: no haurem perdut ja tota oportunitat?

Sort que ens queda la imaginació, la mateixa que em farà contactar amb un àngel a dalt d’un turó… pot ser no m’ho he imaginat; ja no sé que és real en un món tant virtual. M’indiques el camí que condueix a Solsbury? Tinc ganes de descansar i sé que ells em portaran de tornada a casa, on m’espera la música i cap rastre de paraules.

J. M. Vidal-Illanes
rosharet de rohses blanchas, qui mhus u havia de dir, tan amichs com erham hantes que hara guessim de rhenyir...dedicat a en jhuanjo ghomilah fhelix, que sembla que la democràcia se li ha travessat, li costa de digerir, no li ve d'ara, i ha trobat l'excusa perfecte per al seu discurs retrògrad i demagògic.Quant feia, juanjo, que esperaves la manera d'anar en contra els que s'han fet seu s'ajuntament?Si a tu t'és igual tot, ara que no toquin mahón, així te fas notar. Ets un mesquinet amb ganes de notorietat. Tens una obsessió patològica envers l'alcalde i l'ajuntament de MAÓ, que t'ho hauries de fer mirar.